Després de la visita al Titicaca bolivià anem cap a la Paz. Es veu que és la capital d'estat a més altura de tot el món però ja portem molts dies a més de 3700m i estem força aclimatats. La Paz és sembla un mercat gegant. Els carrers són plens de parades, mercats i venedors ambulants.Anem per feina que ja ens queden molt poc temps i després de dos dies a la Paz agafem un bus cap a Uyuni, un poble que sembla que avui en dia viu pel turisme. Des de Uyuni agafem un viatge organitzat per agència (una de les 64 que hi ha) que ens portarà durant 3 dies pel Salar d'Uyuni i la Reserva Nacional de Fauna Andina, prop de la frontera amb Xile i Argentina.
Anem en un 4x4 amb 4 turistes (un canadenc, una parella d'anglèsos i una d'EUA) més i un conductor, cuiner i guia, tot en una sola persona, en Jaime. El primer dia visitem el Salar, una gran plana situada a uns 3600m d'altura i coberta de sal que arriba a tenir un gruix de fins a 9m. Sembla un altre planeta i si fan fotos molt espectaculars. Al mig d'aquest desert hi ha "illes" amb cactus i ocells i un hotel construït amb blocs de sal que actualment i en teoría està tancat i és ilegal encara que per uns 20 dòlars t'hi deixen dormir (nosaltres som legals i vam anar a dormir a San Juan, un poble al costat del Salar). Dinem a l'illa dels cactus on en Jaime ens prepara carn de llama i quinoa, un cereal andí. Acabem el dia a la necròpolis de San Juan, amb una posta de sol molt bonica. És ple de pedres buides on i deixaven els morts. Molts s'han conservat momificats.
El segon dia visitem moltes llacunes amb limícoles, gavines i flamencs. Veiem vicunyes, els parents salvatges de les llames, i vizcachas, una mena de conills-cangurs (marsupials). Acabem el dia a la Laguna Colorada on hi ha milers de flamencs i altres ocells. Avanç d'anar a dormir practiquem una mica d'anglès amb els companys de viatge i una mica de rom.
El tercer dia marxem a les 4 del matí cap al punt més alt de la ruta a 4800m. Arribem avanç que surti el sol i flipem amb l'espectacle. És una zona volcància molt activa amb fumaroles, geisers i calderes on es veu una pastarada de fang que bull i treu gasos. Després d'això fem camí cap a unes aigües termals on ens banyem al costat d'una llac amb més flamencs i altres ocells. Visitem més llacunes i anem fins a la frontera de Xile on la resta del grup deixa el cotxe per anar cap a San Pedro de Atacama. Trepitjem un tros de Xile per qué no sigui dit i comencem el llarg viatge fins a Uyuni per camins polsegosos i paratjes deserts. És el tros de terra sense rastres humans més gran que he vist mai! Digne de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada