Després de la "Lluna de sucre" per les illes Galàpagos hem retornat a Guayaquil on hem muntat la base d'operacions per uns dies. Guayaquil ha estat un oasis pel nostre viatge. Hem visitat la família Maspons, els descendents del germà del meu besavi que va anar a fer fortuna cap al 1906. Ens han acollit molt bé i hem pogut tornar a menjar pa amb tomàquet després de molts mesos sense tastar-ne.Ens han allotjat al pis on fins no fa gaire hi havia el Casal Català de 
Guayaquil del què la cosina del meu avi, la Montserrat Maspons, en va ser fundadora i n'es presidenta vitalícia.
Guayaquil del què la cosina del meu avi, la Montserrat Maspons, en va ser fundadora i n'es presidenta vitalícia.Hem conegut part de la família en un sopar que vam fer a "La Papa Béstia", un restaurant que porta una... tieta tercera?
També vam visitar el jardí de palmeres de la nostre amfitriona i el "Cerro Azul", una muntanya que hi ha molt a prop que està coberta per un bosc tropical sec amb monos i tot.
La ciutat no té un casc històric gaire conservat ja que es veu que tot era de fusta i s'ha anat cremant en incendis que es produien de tant en tant però hi ha un malecón nou però agradable per passejar pel costat del riu Guayas, jardí botànic i parcs varis amb iguanes i tot.
Buff!quina sorpresa...hem rebut carta d'en Joan Maspons desde les illes Galapagos,el post office funciona.Hem rebut la carta d'uns de Barberà del Valles que ens l'han enviat per correu.Mirarem de conectar amb ells.
ResponEliminaSorprenent! I per arrodonir el dia ara hem vist el bloc ampliat.Amb la sensació que aviat estareu amb nosaltres ,que ja en tenim ganes, bona nit!
petons i fins aviat
Hola Eli i Joan. Encara que no fagi capa comentari cada dia miro el bloc, i quan fa masses dies que hi ha el mateix ja penso que alguna cosa ha passat. he utilitzat algunes fotos del vostre viatge pel salva pantalles de l'ordinador de la feina. us tinc presents cada dia (menys dissabte i diumenge , (je je je).
ResponEliminaBe doneu molts records a la familia equatoriana. Ja us queden pocs dies. Esperem veure-us ben aviat. una abraçada ben forta i records de l'oleguer, l'eulàlia , el Martí i l'Àngels.
Tot és un cúmul de curiositats i/o casualitats! Resulta k una companya de pis d'un de la classe té uns amics (tb parella) k fa res estaven al Perú, l'únic k el noi es deia Jordi, però el company de classe es va pensar talment k serieu vosaltres 2, ja k li vaig explicar que hi ereu i no recordava com et deies.
ResponEliminaÉs curiós, però el món de catalans n'és ple! I encara no ns coneixen mundialment, això és una pena! Algun dia tindrem el reconeixement k ns mereixem!
Un petonàs xls 2! Salut!
Uatla!!! Quins records!!!
ResponEliminaA la plaça de les Iguanes no vau veure un peresós pels arbres?
Cuideu-vos molt!!!
;****************
Parelleta:L'Avia que ha patit tant(la selva es perillosa)no es mereix que l'hi dediqueu un poquet de temps?.Un dinar al xino amb tots els cosins.Petons.
ResponEliminaEstava tan enfeinada intentant tocar les iguanes que no vaig veure cap peresós...
ResponEliminapetons
Hola, parelleta!
ResponEliminaJo us vaig seguir molt fil per randa al principi del viatge. Ara m'he passat potser un mes sencer que no he pogut entrar al blog, i avui hi he tornat a entrar i ja no me n'he pogut desenganxar fins que m'he posat al dia! Això és fantàstic, quin viatge a les Amèriques més collonut podreu explicar als vostres néts! M'ha agradat també veure la família americana, i les fotos de les Galàpagos són meravelloses!
Bé, nois, les coses bones s'acaben, ens veurem ben aviat i us estarem esperant amb candeletes!
Una abraçada molt forta! Àngela