dimarts, 14 d’octubre del 2008

La Península de la Guajira

Anar de los Nevados (últim poble on vam estar a Venezuela) a la Península de la Guajira, ja a Colòmbia, va ser bastant complicat. Vam començar amb 4 hores de 4 per 4, hores d'espera, seguit de 9 hores d'autobus nocturn (per sort vam agafar el sac de dormir i no vam passar fred) i unes quantes hores més en una "buseta", una mena d'autobus petit destartalat. Sobretot aquesta part va ser molt entretinguda, perquè a la "buseta" hi havia material per fer contraband i gent amb els passaports caducats. Prop de la frontera, vam passar moltíssims controls policials, però vam sortir de tots a base de soborns i més soborns. Vam trigar 5 hores a fer un trajecte de poc més de 100 kilòmetres. Per acabar vam agafar un taxi per anar a Uribia, la capital de la regió indígena més important de Colòmbia, on hi viuen els indis Wayúu. Vam estar-hi només un dia, ja que l'intenció era arribar a el Cabo de la Vela, un poble més turístic de costa. Tot i així vam estar-hi en un bon dia, ja que estaven de celebració, era el dia del Anciano Mayor. Vam fer una volta pel poble amb una banda de música i tots els wayúus vells del poble. Després veiem un partit de futbol i un concert. Ens costa entendrens amb la gent, en part perquè parlen Wayúu i el castellà és la seva segona llengua i en part perquè semblen bastant empanats o no tenen ganes de contestar les nostres preguntes ...
No trobem lloc a la pensió i ens hem d'allotjar a l'hotel del poble, que resulta ser poc més que una pensió. Per sort meva i desgràcia de les bèsties, tenen un patí amb guacamais, lloros i un mono domèstic.

L'endemà marxem cap a El Cabo de la Vela, però també ens costa una mica perquè hem d'esperar que s'empleni la furgoneta. Quan marxem, després de més d'una hora d'espera, sóm 20 persones, maletes i 2 paons en un espai reduidíssim, anem superapretats. Sort que a mig camí ens canvien de cotxe i anem fins al nostre destí més o menys còmodes. El cabo de la Vela és un poble que està en una zona desèrtica, habitada també pels indis Wayúu. Ens allotgem per molt bon preu en una cabanya que lloguen una família d'allà, a primeríssima línia de mar. La cabanya està feta d'una fibra que es troba a l'interior dels cactus. Una de les fotos és la cabanya on ens vam allotjar, la foto de la barqueta i la posta de sol es de la platja de davant. Vam estar-hi 3 dies, passejant, banyant-nos i menjant bastant bé, fins i tot vam menjar llagosta!!!! També vam conèixer uns nois colombians que estaven a la casa del costat. Tenien força interès en nosaltres, ens feien moltes preguntes i nosaltres també. L'última nit ens van convidar a unes cerveses al voltant d'una foguera que feien a la platja, però vam anar a dormir aviat perquè l'endemà ens havíem de llevar a les 4 per marxar del poble.
Pròxima destinació: Santa Marta i el parc natural de Tayrona!


2 comentaris:

  1. Ja veig que tot cambia molt en uns kilometres .A veura si al proxim parc hi ha sorpreses de les bones i les podem contemplar
    Com van les cagarrines.
    Petons

    ResponElimina
  2. El anonim d'avans soc jo (Pep)

    ResponElimina