dijous, 2 d’octubre del 2008

Los Nevados + Mérida

Finalment ens hem enfilat una mica muntanya amunt (el Carib està molt bé però fa calor i hi ha mosquits). Des de Mérida hem agafat un 4x4 i després de 4 hores per camins de vertigen ens ha deixat al poble de los Nevados a 2700 m. El més típic, i que m'he quedat amb ganes de fer, és agafar el telefèric de Mérida que et deixa a 4700 m i baixar caminant per l'altre vessant fins a los Nevados. El telefèric està tancat per manteniment i no estem en temporada alta així que hem tingut l'avantatge de ser els únics turistes de la zona. A part del poble, la primera impressió ha sigut una mica desconcertant. Voliem veure selves de muntanya i ens hem trobat amb un paisatge pelat, crec que degut als segles de conreus i ramaderia que venen d´avanç del genocidi espanyol. Tot i això també ha sigut interessant de veure i recorda a la imatge que sovint m´agrada imaginar-me d´un Vallés agrícola i autosuficient on cadascú es feia el necessari per viure que fa segles va existir. La gent és ferestega, senzilla i treballadora. Aquí també domina el chavisme.
Una mica més lluny i més amunt del poble també queden zones verges amb boscos de muntanya. Més amunt, per sobre dels 3300 metres aproximadament, hi ha el páramo, l´equivalent als prats alpins del Pirineu peró amb colibrins i "frailejones" (la planta de flors grogues de la foto) entre d´altres diferències.

Com alguns ja us heu fixat ja tenim les famoses eines de propaganda del chavisme: les gorres roges! Ens les van regalar a un edifici de l´¨Instituto Nacional de Capacitación y Educación Socialista¨de Mérida quan vam entra entrar a fer el tafaner. Només entrar gairebé em desmaio de l´emoció: al costat del Che tenien el pingüí de linux i el logo de l´ubuntu! Per si algun dels revolucionaris que seguiu aquest blog encara no n´estaveu convençuts espero que la foto serveixi perquè feu un cop de cap i us passeu al programari lliure.

Jo ja começo a buscar bitllet de tornada pel desembre des de Perú o Bolívia. Em sembla que, si finalment arribem a Bolívia, ja serà molt. Deixarem Argentina i Xile per una altra ocasió. El bitllet és car. Si algú coneix algun truc per trobar bitllets barats que digui alguna cosa.


I per acabar, com que el tema dels gelats de Mèrida va despertar tant d´interés penjarem la foto de part de la carta per si algú vol buscar gust dels seus somnis.

5 comentaris:

  1. Ho sento, hi torno a insistir, però el tema dels gelats m'ha deixat garratibat: hi havia gelat de Guiness!!
    Ara bé, reconec que, si mai m'hi acosto me'n pendré un de tres boles: Mi cuchicuchi, Me Amas? i, sobretot, Ay Papachungo.

    Vinga, seguiu gaudint força i ara ja sabeu que us toca seguir contra-informant des de la pàtria d'en Marulanda, descansi en pau.

    Petons!!

    Salut!

    Roger

    ResponElimina
  2. Hola guapos!!

    Quina enveja que feu marranos! jeje
    Pero m'agrada molt llegir tot el que expliqueu, no deixeu d'enviar-nos histories i fotos d'aquest lloc tant magic!!

    Petons!

    Alba de Valls

    ResponElimina
  3. Ja veig que no hi ha com la gent que guarda certa distancia amb la civilitsació . Por esser que ens hi perdem algun tenps . Em fa molta enveija la foto amb el ''colilu'' . A .... porteume un ocelot petit , menys peruc que la gateta .En fi , encara que no es pugui sentir com vosaltres ,adivino lo be que ho esteu passant . Molts petons

    ResponElimina
  4. Digueu-me clàssic però a mi no hem traieu del gelat de xocolata,maduixa,vainilla o nata.Tot lo demès em semblen excentricitats o fins i tot frivolitats-mai millor dit-.
    Malgrat els gelats,el viatge és fantàstic i me n'alegro de que trobeu bona gent.!oju! amb els colombians que encara no han fet la revolució.
    Una abraçada..
    Oriol

    ResponElimina
  5. Aupa Eli,
    Que bien que estais por ahi!
    Parece que consigues hacer realidad uno de tus sueños. Me alegro mucho. Cuando un lejano dia vuelvas por aqui ya nos contaras mas secretillos. A finales deseptiembre nos hemos visto todos los Africanos de Burkina y Mali en Barcelona. Faltbas tu, pero estas perdonada. Buen viaje! Petons!
    Imanol

    ResponElimina