Poblets dels andes

Després d'uns quants dies de ciutat, ja teniem ganes d 'una mica de tranquilitat i natura! De Quito arrribem a Pujilí, un poble petit de muntanya. Ens diuen que no hi ha cap pensió per dormir, però al final trobem una mena d'hotel amb piscina, sauna i jacuzi (però com que no hi ha ningú no funcionen ) , a les afores del poble. Som els unics turistes i ens fan bon preu. Esta bé perquè tenim una habitació força luxosa amb tele amb satèlit i tot! L 'home que porta l 'hotel és artista i professor, i xerrem amb ell. Al matí ens deixa al poble i anem cap a Quilotoa, un poble on hi ha una llacuna al cràter d 'un volcà. Ens allotgem en una pensió d 'una família quichua, molt senzilla però acollidora. Fins i tot tenen un mico petit! Jo estic molt contenta fins que se'm pixa a sobre 2 cops i a sobre em mossega, és un mico malparit! Baixem fins a la llacuna, que és espectacular, amb aigua de color esmeralda. Com que em fa mandra la pujada, jo vaig amb cavall, i en Joan , que és molt valent, va apeu. A l vespre, quan tornem a la pensió, ens diuen que s'ha casat la filla del propietari de la pensió, i que com que som els únics turistes a la pensió, vindrà tota la família per celebrar=ho. Primer els adults experimentats donen consells als recen casats (que tenen 19 anys). Despres, a base de cervesa, es van animant i acabem tots ballant. El tinent del poble acaba tan borratxo, que li posen un matalàs a terra per dormir la mona. Ens agrada molt compartir un dia de celebració amb una família quichua!
El dia seguent, marxem a les 6 del matí amb en Manuel, el propietari de la pensió, fins a Saquisilí, un altre poblet on hi ha mercat. Veiem tot el bestiar, el menjar, roba... És molt mogut, acolorit i entretingut.