Illes Galápagos

Les Illes Galàpagos, a diferencia d’altres illes, no han estat mai connectades al continent. La primera illa va sorgir d’una erupció volcànica fa 5 milions d’anys, i la resta s’han anat formant en erupcions posteriors. Alguns dels volcans que han format les Galàpagos estan adormits, però altres segueixen actius. Totes les plantes i animals que han colonitzat l’arxipelag han d’haver arribat des del continent. Peró com? La majoria d’ocells i llabors de plantes van arribar per l’aire, durant grans tempestes. Petits mamífers i rèptils van arribar per mar, a través de petites illes flotants formades per troncs i vegetació arrossegats per les riuades dels grans rius del continent. Això explica perquè a les illes no hi han arribat anfibis (un viatge en un tronc flotant des del continent pot durar un mínim de 2 setmanes i cap amfibi pot aguantar la insolació i la manca d’aigua durant tant temps) i en canvi els rèptils son els animals terrestres dominants, ocupant nínxols que normalment ocupen mamífers (podríem dir que les tortugues gegants de les Galàpagos fan el paper de les vaques o cabres…). Els lleons marins i els pingüins se suposa que van arribar nedant, ajudats pel corrent de Humbolt. Aquest procés de colonització es va donar durant tants milions d’anys, i els animals que arribaven s’havien d’adaptar a viure en un ambient inospid i peculiar o morien. Un dels motius que que les Galàpagos siguin un lloc únic, es que el clima es més fred i sec que en illes oceàniques similars. Això es deu als diferents corrents oceànics que passen prop de les Galàpagos, en especial al corrent de Humboldt, que porta aigües fredes i carregades de nutrients del sur.

Per la història de la biologia també han tingut un paper molt destacat ja que van servir d'inspiració a Charles Darwin quan va visitar les illes al 1835 per formular posteriorment la teoria de l'evolució en el llibre "L'origen de les espècies" que que vam comprar per l'ocasió. Un dels exemples clàssics són els pinsans que habiten a les illes. N'hi ha 13 espècies semblants però amb formes dels becs i mides diferents adaptats a diferents fonts d'alimentació. Això va fer-li pensar que devien venir d'un mateix antecessor que es va anar adaptant a les diferents zones i nínxols de les illes.

La historia humana a les Galàpagos és relativament recent. Es van descobrir l’any 1535 i fins al segle XIX nomes eren ocupades per pirates i baleners. Això explica perquè els animals de les Galàpagos gairebé no tenen por dels humans.


Mostra un mapa més gran

No teníem temps il·limitat i volíem veure unes quantes illes, algunes de les quals no estan habitades i són de difícil accés així que vam apuntar-nos a un creuer organitzat de 5 dies. Vam arribar a l'illa més poblada, la de Santa Cruz i d'allà ens van portar a veure les famoses tortugues gegants. A la tarda vam passar algunes hores a Puerto Ayora, la ciutat més gran de l'arxipèlag, on vam passejar pel passeig marítim. El més curiós és veure com de confiats i fins i tot descarats són els animals. A la zona on els pescadors descarreguen el peix els pelicans, gavines de lava i algun lleó marí estan a l'aguait a veure si poden arreplegar alguna cosa i s'enfilen a les barques i taules. Durant la primera nit naveguem fins a Isabela, l'illa més gran. Allà vam veure un centre de cria de tortugues gegants i vam nedar amb ulleres i tub pels manglars, uns arbres que creixen amb les arrels submergides al mar. Vam veure tortugues marines, molts peixos i vam rescatar a 4 companys del vaixell que eren arrossegats per la corrent de la marea. Sort que som tant forts! També vam visitar una illeta deserta, Tintorera, on en una badia hi descansen taurons i hi ha moltes iguanes marines.

Després d'una altra nit navegant ens llevem a les costes de Floreana. Aquí visitem la famosa Post Office Bay, una badia on un balener del segle XIX va tenir l'idea de deixar un barril a mode de bústia on els vaixells paraven a deixar i recollir correu per portar a port ja que les expedicions baleneres podien passar-se 5 anys sense tornar a casa. Així els vaixells que tornaven a casa portaven el correu a les famílies. Ara es manté com a tradició però em sembla que passaran uns quants anys fins que algun conciutadà trobi el paperet que hem deixat i el porti a casa. Nosaltres no hem trobat cap carta per Catalunya, la més propera ens quedava a Huesca i pròximament no tenim pensat d'anar-hi. Sort que tenim bloc! A l'illa hi viuen unes 100 famílies però no ha estat fins fa 50 anys que algú va aconseguir establir-s'hi permanentment. La Mercedes, filla de la Montserrat Maspons que ens acull i ens cuida a Guayaquil, ens va deixar un llibre titulat "Floreana, lista de correos" que explica la història dels primers que ho van aconseguir, els Wittmer, una família alemanya. Una història interessant que explica les dificultats de ser autosuficient, amb morts, desapareguts i rivalitats entre pobladors. També visitem una platja on hi crien tortugues marines i és plena de rajades que es veuen des de la vora.

El quart dia el passem a l'Illa Española que, malgrat el nom, ha estat la que ens ha agradat més. És una illa sense habitar encara que hi van deixar cabres que van fer molt mal a la vegetació peró que al final han aconseguit eliminar. La platja és plena de lleons marins i a l'Eli li cau la baba (a mi també una mica ;-)). Fent snorkel (nedar amb ulleres i tub) m'acosto fins a un illot de davant de la platja i a la tornada m'apareix una lleona marina molt juganera. La sensació és impressionant: entre temor, curiositat i ganes de jugar. A l'aigua deixen de ser animals pesats i maldestres per convertir-se en ràpids i àgils. Et donen voltes, s'acosten fins que al cap d'uns minuts desapareixen i et deixen sol, pensant que a la vora de la platja t'espera el mascle que és el doble de gros, amb cara de pocs amics i que es passa l'estona cridant per marcar el territori i controlar l'harem... Per sort no se m'acosta i, de fet, diuen que no fan res encara que millor no provar-ho. Després vam anar a Punta Suarez on hi ha colònies d'albatros, piqueros de potes blaves i de Nazca, gavines de cuaforcada, ocells tropicals... Ens hi haguéssim quedat una setmana!

L'últim dia de creuer ens deixen a l'illa de San Cristóbal i visitem el centre d'interpretació del parc natural. Ha estat bé però no era un creuer naturalista i hem tingut la sensació d'anar massa ràpid. Per sort aquesta era una opinió compartida per un grup de 5 bascos i en Felipe, un estudiant de biologia de Vancouver. Entre tots ens hem discutit una mica amb el guia peró no n'hem tret gaire res. Si algun biòleg vol repetir l'experiència i no té problemes de diners (difícil entre els biólegs) recomanem buscar algun creuer especialitzat o tenir molt temps i anar per lliure.

Després del creuer ens hem quedat uns dies a San Cristóbal, a Puerto Baquerizo Moreno. És un poble de 4000 habitants molt tranquil on conviuen turisme, pesca i naturalesa. Les platges són compartides pels lleons marins i els humans i sembla que no hi ha problemes de convivència. Des d'aquí hem fet excursions per l'illa. Un dia a Cerro Tijeretas (el lloc on se suposa que va arribar en Darwin) i platges del voltant. Un dia al Junco, un llac situat en un cràter a la part alta de l'illa on es pot veure la zona humida i la seva vegetació. Un altre dia vam fer una excursió en barca que ens va portar al León Dormido, un Illot escarpat, a Isla Lobos on vam poder fer snorkel amb iguanes marines i lleons marins petits tot i que sempre amb un ull posat sobre el mascle que voltava per la zona encara que el pescador que ens acompanyava assegurés que no fan res. Ha esatat molt bé uns dies de calma, sense programa ni guia que t'apretin.

Per acabar-ho de rematar hem agafat una barca que ens ha portat a Santa Cruz on hem passat un dia avanç de tornar a Guayaquil. Hem visitat l'Estació Científica Charles Darwin on tenen programes de cria de diverses subespècies de tortugues i iguanes terrestres i un museu.

Ens hem quedat amb ganes de tornar-hi i amb moltes coses per explicar però potser més endavant tindrem més temps per estendre'ns en els detalls i reflexions. La fundació Charles Darwin té programes de voluntariat i de beques per programes d'investigació així que potser en una altre ocasió ens o podrem mirar amb més calma.

Més fotos a http://picasaweb.google.com/joanmaspons/IllesGalPagosNovembre2008#