Parc Natural Nacional "Los Nevados"

Després de Manizales vam agafar un autobús direcció a Murillo i vam parar a la Laguna Negra, a 3750m d'alçada. Allà en Mancho, el guia de la pensió on ens estavem a Manizales, ens havia contactat amb l'Octavio i la Lina que hi tenen una mena de restaurant amb una habitació i zona d'acampada. Com que estalviem tant com podem (a veure si al final podem anar a les Galàpagos...) vam plantar la tenda confiant que els sacs de dormir serien tan valents com diuen... l'Eli creu que es van quedar una mica curts però encara estem vius i tenim tots els dits sencers :)

Com que de neu i roca ja en tenim als Pirineus vam decidir pujar fins on fos possible sense entrar al Parc Natural ja que, com transició des del pàramo fins a les selves boiroses i, com que el parc comença a partir dels 4100 m d'alçada, ja teniem espaihem explicat a l'entrada anterior, és molt car i pels estrangers encara més. De fet, el què voliem veure era la suficient a la zona perifèrica del parc. El parc està coronat pel Nevado del Ruiz, de 5389 m i cobert de glaceres permanents. El primer dia de bon matí ens van dir que no hi havia núbols i que hi havia molt bona vista del cim. Vam fer una caminada fins al turó de davant la tenda i al darrera va apareixer l'impressionant imatge de la muntanya. Tot i ser un turonet amb herba i vaques pasturant, l'alçada es notava i a més, encara que sigui un turonet que no deu tenir ni nom, és el nostre primer cim de més de 4000 metres!!

Els paisatges són molt bonics i les plantes espectaculars. És molt curiós veure anecs i col·librins apanyant-se-les a més de 4000m.

Després de 2 dies d'altura vam baixar per un camí molt maco que en poc més de 1500 metres de desnivell i uns 20 km passaves de pàramo (semblant als prats alpins) a selves boiroses. A l'inici del camí vam estalviar-nos uns 40 minuts de camí gràcies a un camió que cada dia puja a buscar la llet als ramaders de la zona. Vam arribar satisfets però força cansats i, de fet, l'Eli encara camina com una iaia.

En l'entrada anterior sobre Manizales ens haviem oblidat de comentar dues coses. La primera és que vam trobar-nos amb el primer català del viatge, l'Ivan de Reus. Varem compartir converses i alguns trucs pel blog (Gràcies pel traductor automàtic!). L'altre cosa que voliem comentar era que a l'hostal vam veure un reportatge sobre la història recent de Colòmbia que es titula "Colómbia vive. 25 años de resisténcia". Ens va ajudar a entendre una mica millor aquest país i quins han estat els actors principals d'aquests últims anys: varis grups guerrillers, els diferents càrtels de la droga, els paramilitars i els polítics, que sempre han anat molt lligats a algun d'aquests grups. Actualment governa l'Uribe que és de la corda dels paramilitars.


I per acabar una mica de sols per la Clara :)