Medellin i Manizales: ciutats "paisas"

Després d'unes d'una nit sencera d'autobus des de Cartagena arribem a Medellin. Ja ens havien advertit que els "paisas" eren força diferents dels "costeños" i realment es nota força. A la costa del Carib teniem la sensació que quan ens veien amb cara d'estrangers els preus s'inflaven, intentaven inventar la manera de guanyar-se uns pesos i costava que et donèssin l'informació que els demanaves, sigui el preu d'un sopar o els diferents allotjaments disponibles.

Medellin és una ciutat moderna, força semblant a les europeas, amb metro, carrers segurs i gent amable, fins i tot amb els turistes. Ens vam estar 2 dies i mig però la veritat és que no vam voltar gaire. Estavem en un alberg de "motxillaires guais", la majoria nordamericans. Molt motxillaire hippie però era el lloc més car on hem estat. L'avantatge és que teniem internet gratuït, pel·lícules, cuina, dos ous i pa per esmorzar. Com que l'Eli i els seus intestins encara s'estaven recuperant, tots aquests luxes ens van anar molt bé per passar l'estona. Pels que ja estigueu a la facebooksfera (feisbucosfera pels catalans) suposo que ja us heu adonat que em entrat en aquest món virtual tot aprofitant la connexió gratuïta a internet. També hem penjat moltes fotos i finalment hem fet la llista d'observacions d'ocells (la Clara ja estava impacienta per veure tota la llista de paraulotes en llatí! Si voleu veure quina cara fan podeu buscar imatges a internet). A part de tot això hem passejat, hem vist mercats i típica plaça Bolivar amb l'estatua eqüestre del pare de la independència que no pot faltar a cap ciutat colombiana o veneçolana, almenys les què hem visitat fins ara.

El tercer dia al matí vam agafar un autobús cap a Manizales, ciutat paisa molt pròxima al Parc Nacional Natural de Los Nevados. Allà vam visitar la universitat i el seu jardí botànic. A la universitat s'hi veu un ambient força progressista amb murals del Che, parades de llibres, cartells d'activitats variades com cineforums, presentacions de llibres i concerts. El jardí botànic fa venir embeja comparat amb els 4 pins i hivernacles que tenim a Barcelona. També vam aprofitar per dinar per menys de dos euros. A veure si n'aprenen els del Grup Soteras (el monopoli de menjadors universitaris a la UB)!

A la pensió on estavem ens van proposar una excursió d'un dia al Nevado del Ruiz, un cim volcànic dins del parc natural per 95.000 pesos per persona, el què tenim de presupost per més de dos dies. Efectivament, aquest parc natural també estava concessionat a la mateixa empresa que el parc natural de Tayrona. Per sort vam parlar amb en Mancho, un guia de la zona que ens va contactar amb una casa que hi ha prop de l'entrada del parc, a la zona perifèrica. I allà vam anar però això ja és una altre història...