Parc Natural de Tayrona

Som a Santa Marta i venim de passar uns quants dies al Parc natural de Tayrona. El lloc és molt maco: selves humídes, platges de somni i alguns remanents dels indis Tayrona.

La primera impressió és que han muntat un bon negoci. Fan pagar per entrar al parc i l'allotjament és caríssim. Nosaltres portem tenda i encara ens ha sortit prou bé, encara que més car que l'hotel Miramar, on ens allotjem a Santa Marta. La recepció no fa cara de parc natural. El restaurant és molt car i tenen zones de fer massatges i altres luxes. D'educació ambiental i informació de les riqueses naturals del parc ni rastre.

El primer dia vam fer una excursió i vam descobrir un altre camping que sembla que vulguin amagar. No surt als mapes i a l'entrada no te'n parlen encara que preguntis per totes les opcions. Ens va rebre l'Eduardo i ens va explicar que són d'una fundació que tenen 200 ha de selva i es dediquen a l'educació ambiental. A més també hi entenia molt d'ocells i fauna en general. Així que vam passar la nit que ja teniem pagada a l'altre camping i ens vam traslladar. Es veu que l'altre camping és d'una empresa a la què l'estat Colombia a deixat en concessió l'explotació de 5 parcs naturals del país. Pel què sembla no té altre objectiu que fer diners i s'ha guanyat el rebuig dels habitants del parc. El parc no fa pràcticament res de gestió ja que la majoria del territori del parc és privat. L'únic que ha fet és limitar les activitats dels habitants sense donar alternatives mentre donava totes les facilitats a l'empresa.

El nou camping és preciós, hi ha poca gent (3 persones) i estem a 20 metres d'una platja deserta, amb palmeres i on hi ha postes de tortugues carey i també hi crien altres espècies de tortugues marines. En comptes de passeig marítim, xiringuitos i hotels hi ha selva.

Després del canvi de camping vam fer "l'excursió", uns 20 km per la selva per anar fins a "Chairama" o Pueblito, una antiga ciutat Tayrona habitada fins al segle XVI. Ara tan sols hi queden algunes terrasses i camins empedrats en mig de la vegetació.

De moment ha estat el lloc on hem pogut accedir millor a la selva, i per una biòloga i un estudiant de biologia ha estat una oportunitat fantàstica per veure la vida en el seu màxim esplendor (condicions òptimes, màxima diversitat, complexitat, simbiosis, parasitísme, abundància...). Hem jugat amb les formigues talladores de fulles per veure com se les arreglen davant les adversitats, hem vist, i sobretot escoltat, molts ocells, granotes, serps, sargantanes, 3 espècies de monos, ñeques, aranyes... Encara queda pendent penjar el llistat d'observacions.

Avui fem dia a Santa Marta i a la televisió hem vist que hi ha movilitzacions indígenes a diferents parts del país. Suposo que deu tenir alguna cosa a veure amb la celebració del 12 d'octubre. Suposo que els indígenes catalans també heu aprofitat per mostrar el rebuig a la colònia, no?




























P.S.: em descuidava de dir que em va atacar un animal. Per sort només era un cranc que ens va despertar a les 6 del matí dins la tenda. En treure'l em va mossegar el dit!!

P.P.S.: els videos dels vaquers dels "Llanos" de Veneçuela ja funcionen.