dimarts, 11 de novembre del 2008

El tren més difícil del món... i un dels més turístics

Després d'uns dies a les muntanyes avancem una mica més cap al sud fins a Riobamba. Allà surt el tren que recorre el què queda de l'antiga línia de Quito a Guayaquil que va quedar destruïda arran d'un episodi del Niño. El tros que van arreglar és el més turístic i tan sols serveix per passejar turistes. El trajecte val 11$ per persona i la veritat és que és més espectacular el cremallera de Núria peró com que no ho saps fins que hi ets i el trajecte ens acostava a Guayaquildoncs no vam poder estar-nos-en. Per si no fos suficient estava ple de turistes. No n'haviem vist tants de junts en tot el viatge, i això que no estem en temporada alta. Per primer cop des de que sóm a l'Equador ens ha fet bon dia i hem tingut unes vistes espectaculars del pic més alt del país, el Chimborazo de 6.310m i altres volcans de la zona.

El camí és bonic i té trams espectaculars però el paisatge fa reflexionar. Encara no hem vist cap bosc natural als Andes equatorians. Tot són plantacions d'eucaliptus i pins de nortamèrica. Els conreus arriben fins als 4.000m i s'enfilen per les vessants més escarpades. No sé si és cosa dels espanyols o de l'imperi inca encara que crec que ve d'antic i em decanto pels darrers.

El trajecte el fem sobre el sostre dels vagons per tenir més bona vista. El punt culminant és el què en diuen la "Nariz del Diablo" que és un tram molt escarpat en què per superar-lo van construïr un zig-zag en què el tren ha d'anar fent marxa endavant i endarrera... amb el cremallera no els hagues fet falta. La veritat és que va estar bé però degut a problemes amb el tren i la via el trajecte es va allargar unes 3-4 hores més del compte i al final ja va ser massa.

Notes: ja hi ha l'entrada sobre Quito. Moltes gràcies per tots els comentaris. La veritat és que anima molt veure que hi ha gent que et segueix i que en certa manera compartim el viatge. Ens agradaria respondre-us a tots però a vegades no tenim temps. Gràcies!!

6 comentaris:

  1. Ostres! Quina tabarra de tren! I ens queixem de la Renfe-Rodalies!? Els hauríem de fer un monument per només trigar 10 min cada dia i 1 o 2 hores de tan en tan!

    Una que ja ha acabat parcials! Quin descans!

    Salut!

    ResponElimina
  2. Hola Eli! Jo també seguiré el vostre viatge a partir d'ara!
    Un petó fort!
    xavillu

    ResponElimina
  3. Seguiu difrutant nois, vaya viatget. Jo us vigilo desde a prop. Per cert Eli, gracies pel missatget abans de marxar. Un petonarro. Titus

    ResponElimina
  4. Apa, cap a les Galapagos!!! Com us cuideu, eh!!!Titus

    ResponElimina
  5. Hola Joan, soc l'Alex Maspons. El dia 10 vaig cap a Argentina. Calculo que el dia 13 ja seré a Tucuman. Si t'acostes per aquelles rodalies, podem anar a donar un volt per Tafí del Valle, Jujuy, Salta, etc...

    Doncs ja em diràs quelcom, i sinó, que us segueixi anant bé el viatge.

    Una abraçada,

    Alex

    ResponElimina