Los Llanos del Orinoco

No sé pas com podrem explicar tot el que hem viscut aquests dies...
Ha sigut molt intens i bonic! Los llanos és una zona de sabanes amb una estacionalitat molt marcada. Nosaltres hi hem estat a l'època humida i tots els prats estan inundats i molt verds. El paisatge és una gran plana que no s'acaba mai, des de Colombia fins al delta de l'Orinoco.
Hem vist moltíssims animals que no havíem vist mai i hem compartit moltes coses amb una família d'allà que es dedica en part al turisme i en part a la ramaderia. Una gent molt autèntica que ens ha ensenyat moltes coses.

Vam començar l'aventura amb un guia, però al final ens hem quedat una setmana més del previst, sense guia ni res, passejant, mirant ocells i disfrutant del paisatge i de la gent.
Els primers dies anavem amb un quatre per quatre nosaltres solets amb el guia que era bioleg pero per desgràcia estava malalt i no estava prou per la feina, sort que nosaltres ens animem sols! Vam veure un ós formiguer, capibaras, anacondes, monos, tortugues, caimans i moltes espècies d'ocells gairebé tots nous per nosaltres. A part també vam fer excursions amb barca, cavall i a peu. Amb la barca vam veure dofins d'aigua dolça, un dels bitxos que més ens va sorprendre. No vam poder evitar de tirar-nos a l'aigua encara que hi havia piranyes, caimans i ves a saber quines altres besties. Els dofins van passar de nosaltres, i per sort les bèsties ferotges també. L'excurció a cavall va estar bé peró vam tenir mal de cul un parell de dies.

amb unesEl primer dia que vam estar sols vam anar amb en Ramón, el cap de la casa, a uns terrenys que tenien força lluny, per recollir unes quantes vaques que tenien escampades pels camps, triar-les i sanejar-les a base d'injeccions d'oli d'oliva i desinfectant (creolina), xeringues gegants, sense cap mena d'higiene però suposo que es efectiu... Va ser molt interessant veure com treballen amb el bestiar, muntats a cavall, fent crits per conduir a les vaques i llançant llaços per capturar-les, talment com a les pelis de vaquers! En se d'algún que li encantaria (oi Bernat?).

També vam estar força pel campament i rodalies, mirant ocells i altres besties. Vam veure 102 especies d'ocells diferents, algunes d'elles realment espectaculars. Al campament hi havia un ocelot domèstic preciós però ferotge, l'Eli va quedar profundament enamorada...

Per acabar alguns dies, vam fer una mica de festa amb els joves de la casa, i fins i tot vam tenir la sort de conèixer la música típica de los Llanos amb en Carlos, un amic de la familia que tocava el quatro (una mena de guitarra petita de 4 cordes) i cantava.

I així, rodejats de "llaneros" i animals, hem passat 10 dies fantàstics, que recordarem per sempre.

Us recomanem que mireu el video, i sobretot que escolteu com criden els vaquers "llanerus"!
Per si no ho sabeu, l'animal pelut que surt amb l'Eli i en una altra foto amb en Joan i la nena de la casa és un capibara (un rossegador gegant molt abundant a los llanos i al zoo de Barcelona). Aquests dos en qüestió eren mascotes de 2 famílies veïnes del que ha sigut casa nostra aquests dies.