Caracas (2)

El segon dia a Caracas va començar amb una visita al zoo, perquè resulta que com gairabé tots els parcs i coses culturals és gratis i a més als dos ens agraden les bèsties i haviem llegit que era un parc gegant amb unes gàbies inmenses. Al final el zoo no era res de l'altre món, però va ser divertit sobretot perquè hi havia micos lliures per tot arreu que et venien a menjar de la mà i també cabretes que podies tocar, je je.
Després del zoo, i per pura casualitat, vam arribar en un parc on feien un acte polític. Encara no hem dit res del tema Chavez i ja ha arribat el moment! Tant jo com en Joan ens estem adonat que el que està passant aquí a nivell polític supera les nostres espectatives i és impressionant. En aquest acte hi havia gent de tota mena fent un dinar popular, preparant-se per fer una brigada per netejar el parc. Tot el que ens explicaven de com s'organitzen per treballar i avançar era increïble. Crec que si els deixen, tenen un futur prometedor per endevant, i seràn un gran exemple a seguir, que espero que molts altres països segueixin... Per tal de realitzar tasques pel poble ( arreglar espais, construïr bens comunals, ajudar als més desvalguts) s'agrupen en "consejos comunales" i treballen tots junts pel bé de tots, i sembla que funciona...
Importantíssim que no us cregueu res del que veiem a la tele, veient la realitat d'aquí fa molta ràbia veure com ens poden arribar a manipular i mentir els mitjans de comunicació...
Us vull explicar un exemple personal que a mi em va colpir molt: un testimoni de primera mà de dos homes que havien aconseguit sortir de viure precariament al carrer gràcies a l'ajuda del govern de Chavez. Un d'ells era un home gran , amb pinta d'ex-alcoholic, que ens explicava amb alegria que li faltaven dos mesos per acabar un curs d'electricista que li permetria poder posar-se a treballar i tenir una vida digne després d'anys de viure al carrer... Quan m'ho explicava em queien les llàgrimes, realment, les coses es podrien fer d'una altre manera, no n'hi ha prou amb anar a votar un cop cada 4 anys, hi ha molta feina a fer, aquí, a casa nostra i arreu!!
VISCA LA REVOLUCIÓ!
I res, després d'aquesta petita experiència política vam anar cap a l'hostal a descansar i a dormir... Demà ens espera una excursió al parc natural de Henri Pittier!