Los Llanos del Orinoco

No sé pas com podrem explicar tot el que hem viscut aquests dies...
Ha sigut molt intens i bonic! Los llanos és una zona de sabanes amb una estacionalitat molt marcada. Nosaltres hi hem estat a l'època humida i tots els prats estan inundats i molt verds. El paisatge és una gran plana que no s'acaba mai, des de Colombia fins al delta de l'Orinoco.
Hem vist moltíssims animals que no havíem vist mai i hem compartit moltes coses amb una família d'allà que es dedica en part al turisme i en part a la ramaderia. Una gent molt autèntica que ens ha ensenyat moltes coses.

Vam començar l'aventura amb un guia, però al final ens hem quedat una setmana més del previst, sense guia ni res, passejant, mirant ocells i disfrutant del paisatge i de la gent.
Els primers dies anavem amb un quatre per quatre nosaltres solets amb el guia que era bioleg pero per desgràcia estava malalt i no estava prou per la feina, sort que nosaltres ens animem sols! Vam veure un ós formiguer, capibaras, anacondes, monos, tortugues, caimans i moltes espècies d'ocells gairebé tots nous per nosaltres. A part també vam fer excursions amb barca, cavall i a peu. Amb la barca vam veure dofins d'aigua dolça, un dels bitxos que més ens va sorprendre. No vam poder evitar de tirar-nos a l'aigua encara que hi havia piranyes, caimans i ves a saber quines altres besties. Els dofins van passar de nosaltres, i per sort les bèsties ferotges també. L'excurció a cavall va estar bé peró vam tenir mal de cul un parell de dies.

amb unesEl primer dia que vam estar sols vam anar amb en Ramón, el cap de la casa, a uns terrenys que tenien força lluny, per recollir unes quantes vaques que tenien escampades pels camps, triar-les i sanejar-les a base d'injeccions d'oli d'oliva i desinfectant (creolina), xeringues gegants, sense cap mena d'higiene però suposo que es efectiu... Va ser molt interessant veure com treballen amb el bestiar, muntats a cavall, fent crits per conduir a les vaques i llançant llaços per capturar-les, talment com a les pelis de vaquers! En se d'algún que li encantaria (oi Bernat?).

També vam estar força pel campament i rodalies, mirant ocells i altres besties. Vam veure 102 especies d'ocells diferents, algunes d'elles realment espectaculars. Al campament hi havia un ocelot domèstic preciós però ferotge, l'Eli va quedar profundament enamorada...

Per acabar alguns dies, vam fer una mica de festa amb els joves de la casa, i fins i tot vam tenir la sort de conèixer la música típica de los Llanos amb en Carlos, un amic de la familia que tocava el quatro (una mena de guitarra petita de 4 cordes) i cantava.

I així, rodejats de "llaneros" i animals, hem passat 10 dies fantàstics, que recordarem per sempre.

Us recomanem que mireu el video, i sobretot que escolteu com criden els vaquers "llanerus"!
Per si no ho sabeu, l'animal pelut que surt amb l'Eli i en una altra foto amb en Joan i la nena de la casa és un capibara (un rossegador gegant molt abundant a los llanos i al zoo de Barcelona). Aquests dos en qüestió eren mascotes de 2 famílies veïnes del que ha sigut casa nostra aquests dies.

MERIDA

Hola de nou a tots i totes!
Escrivim desde Merida, una ciutat al bell mig dels andes veneçolans. Estem al costat del pic Bolívar, el més alt del país, que fa més de 5000m!!!
Hem estat dos dies en aquesta ciutat plena de vida i estudiants, passejant i buscant excursions per fer. Al final hem decidit fer un tour d'aquets d'aventura organitzats , a los Llanos, una zona de planícies inundades on es poden veure mooolts animals (ós formiguer, ocelot, anaconda, cocodrils, monos, tortugues, piranyes, ocells de tota mena...). Després d'aquesta excursioneta de 4 dies seguirem coneixent els andes. Ja us explicarem com ha anat!
Per cert, acabem de menjar un gelat en una gelateria que està al record guiness per tenir més de 800 gustos diferents! Nosaltres hem provat gelat de ceba, de salmó i d' alvocat. La veritat és que no eren res de l'altre món però feien gracia de provar...
I res...
Fins a la proxima i gracies per els comentaris, fan molta ilu!!!
Petons

Parc Natural de Morrocoy i... EN JOAN HA FET SUBMARINISME!

Tot i que ara mateix tinc les hormones revolucionades i estic de mal humor ( malauradament el monstre vermell no em concedeix cap respir, encara que estigui en platges paradisiaques) estem molt be. Despres de Henry Pittier vam fer cap a un parc natural de la costa amb platges paradisiaques, illes menudes amb palmeres i tambe milers de venezolans. La primera nit vam dormir a la platja amb la tenda, peró jo no vaig poder dormir de la calor ( crec que no havia suat mai tant ;-) ) ja que si obries la "porta" de la tenda entraven centenars de mosquits disposats a xupar-nos tota la sang. O sigui que al mati seguent vam buscar una pensio economica que resulta que tambe es un centre de submarinisme . El porten un belga i un alemany de mes de 5o anys que no paren de veure ron i son molt curiosos, fan tota la pinta d'haver sigut mooolt hippies...
El segon dia al parc vam anar amb barca als cayos (=illetes) suposadament menys concorregudes que les platges continentals) per buscar una mica de tranquilitat. Va estar molt be perque pel cami vam veure molts ocells, com pelicans i fragates (que son aquells ocells negres que poden inflar com una mena de globus vermell que tenen al pit). La platja no era tan deserta com ens pensavem, peró vam disfrutar molt de fer snorkel(=anar amb tubo i ulleres) i de jeure sota les palmeres. L' unic dolent va ser que tot i la crema ens vam torrar una mica massa... Que hi farem...

I ara ve el que em fa mes ilusio: l' endema EN JOAN (i jo) VA(m) FER SUBMARINISME!!
Era una mica car pero va valer la pena, vam anar amb barca ( nomes nosaltres 2 i el capitá ex-hippie) a une illes ara si que totalment desertes i paradisiaques. El capitá Andre li va explicar les 4 coses basiques amb 10 minuts i despres de fer algun exercici a poca profunditat vam anar cap al fons om vam estar 45 minuts. Va ser brutal!!! Tot i que gran part del coral estava mort, el lloc era molt bonic i ple de peixos de tota mena. Vam veure una tortuga, una llagosta, nudibranquis, peixos globo i molt mes!

Parc Natural Henry Pittier

Ens vam plantar a l’entrada de l’estació biològica de Rancho Grande, al primer parc natural de Veneçuela, el Henry Pittier. Començava a fosquejar, estava tancat i no semblava que hi hagues ningú. Vam plantar la tenda i vam passar una nit inquietant, rodejats de sorolls selvàtics i insectes. Pensavem que passariem molta calor però va fer fresqueta i tot; estavem a 1100 metres d’alçada. Ens varem llevar molt d’hora i mentre esperavem algun senyal vam aprofitar per observar ocells. El parc Henry Pittier és el que té més espècies de Veneçuela amb més de 500. Més que tot Europa!!

Finalment va arribar el senyal. Un cotxe entrava a l’estació i ens hi vam acostar per presentar-nos. Van alucinar una mica amb el nostre plan i ens van acollir a l’estació. El lloc és digne de veure. Era un projecte d’hotel que es va començar als anys 30 però que mai es va arribar a acabar. Té uns aires tètrics que queden compensats amb la pila d’ocells que venen a les menjadores. N’hi ha de tots colors, de gèneres nous per a nosaltres i no gaire tímids. És entretingut: podriem passar-nos tot el dia donant-los fruita i anar apuntant bimbos tot assentats a pocs mentres, en total unes 30 espécies. També hi ha aveuradors amb aigua i sucre per a colibrins. Amb una mica de paciencia i uns quants intents, acostant el dit davant de l’aveurador es va produir la meravellosa experiencia: un colibrí se’ns va enfilar al dit!!

A l’estació hi havia en Carlos Luis, en Dihawara i el seu germà Tanael que eren els encarregats del manteniment de l’estació durant les vacances. El primer era estudiant de biología i el segon de geografia i història. En Tanael té 8 anys i encara no ho té clar. Amb uns quants roms d’acompanyament vam explicar-nos coses dels postres països i vam deixar el món gairebé arreglat. Aquí també són chavistes i en Dihawara està posat en una mena de Sindicat d’estudiants. Li vaig deixar una enganxina del SEPC pel seu local i ja tenim els contactes.

Al voltant de l’estació és tot selva tropical de muntanya i hi ha un recorregut que permet gaudir de l'espectacle de la biodiversitat. Niños (Giranthera caribensis), matapalos i fins a un centenar d'espécies d'arbres.



Hem estat 3 dies peró es veu que el dia 15 comenca campanya d'anellament i si podem hi tornarem.

Puerto Colombia

Escribim desde Puerto Colombia, una poble de turisme de gent del país amb una platja caribenya d'aquestes de postal. Hi ha pescadors, hostals barats i una pila de palmeres al costat de la platja on acampa tothom però tothom diu que és molt perillós (sempre ens diuen que tot és molt perillós, es deuen preocupar molt per nosaltres). Nosaltres com que som molt prudents i no volem fer patir els papas vam acabar anant a la posada Doña Enriqueta que per 40 bolivars la nit (menys de 10 euros) podem dormir i deixar-hi els trastos.

Els chavistes

Prop de la platja és ple de "restaurants" fets amb 4 canyes on viu i treballa gent humil però de gran dignitat. Una dona ens explicava que l'alcalde i els volia fer fora a tots, privatitzar la platja i fer-hi un resort exclusiu. Molt orgullosa ens va explicar que gracies a en Hugo Rafael Chavez Frias han aprés a llegir i s'estan organitzant per contractar advocats i fer valer els drets que la nova constitució bolivariana els garanteix. Els terrenys són municipals i esperen que es pugui solucionar als tribunals o si no que els chavistes, el Partido Socialista Unido de Venezuela guanyi les eleccions a l'alcaldia que seran aquest novembre. Que tinguin sort!

La natura

Ens hem llevat a les 5:30 per anar a veure ocells i ja portem una bona llista. Això és un festival! Bimbos cada dia i feina infinita. Cada dia repassem la guia per veure si podem identificar alguna cosa nova però hi ha tants gèneres nous i desconeguts i la guia té tantes espècies que encara anem una mica perduts. Avui no tindré temps però ja penjarem el llistat d'espècies.

Caracas (2)

El segon dia a Caracas va començar amb una visita al zoo, perquè resulta que com gairabé tots els parcs i coses culturals és gratis i a més als dos ens agraden les bèsties i haviem llegit que era un parc gegant amb unes gàbies inmenses. Al final el zoo no era res de l'altre món, però va ser divertit sobretot perquè hi havia micos lliures per tot arreu que et venien a menjar de la mà i també cabretes que podies tocar, je je.
Després del zoo, i per pura casualitat, vam arribar en un parc on feien un acte polític. Encara no hem dit res del tema Chavez i ja ha arribat el moment! Tant jo com en Joan ens estem adonat que el que està passant aquí a nivell polític supera les nostres espectatives i és impressionant. En aquest acte hi havia gent de tota mena fent un dinar popular, preparant-se per fer una brigada per netejar el parc. Tot el que ens explicaven de com s'organitzen per treballar i avançar era increïble. Crec que si els deixen, tenen un futur prometedor per endevant, i seràn un gran exemple a seguir, que espero que molts altres països segueixin... Per tal de realitzar tasques pel poble ( arreglar espais, construïr bens comunals, ajudar als més desvalguts) s'agrupen en "consejos comunales" i treballen tots junts pel bé de tots, i sembla que funciona...
Importantíssim que no us cregueu res del que veiem a la tele, veient la realitat d'aquí fa molta ràbia veure com ens poden arribar a manipular i mentir els mitjans de comunicació...
Us vull explicar un exemple personal que a mi em va colpir molt: un testimoni de primera mà de dos homes que havien aconseguit sortir de viure precariament al carrer gràcies a l'ajuda del govern de Chavez. Un d'ells era un home gran , amb pinta d'ex-alcoholic, que ens explicava amb alegria que li faltaven dos mesos per acabar un curs d'electricista que li permetria poder posar-se a treballar i tenir una vida digne després d'anys de viure al carrer... Quan m'ho explicava em queien les llàgrimes, realment, les coses es podrien fer d'una altre manera, no n'hi ha prou amb anar a votar un cop cada 4 anys, hi ha molta feina a fer, aquí, a casa nostra i arreu!!
VISCA LA REVOLUCIÓ!
I res, després d'aquesta petita experiència política vam anar cap a l'hostal a descansar i a dormir... Demà ens espera una excursió al parc natural de Henri Pittier!

Arribada i Caracas (1)

Hola amics i familia!
Ja fa uns dies que hem arribat, però com que fins ara no ens hem conectat a internet, començarem pel començament...
El viatge va anar molt bé, però vam arribar a l'aeroport de Maiquetía ( a 25 km de Caracas) a les 12 de la nit i com que tothom que ens vam trobar deia que era molt perillós arribar a Caracas a la matinada (i a més, l'únic transport possible era un taxi caríssim), vam decidir esperar al primer bus i a la llum del dia. Vam dormir una estona a l'aeroport (no estavem sols, vam estar en una hamburgueseria molt acollidora amb altra gent), i quan vam poguer vam agafar el primer bus.
Només sortir de l'aeroport ja vam notar aquella humitat característica dels països tropicals que et dona una calorooosa benvinguda, i ens vam menjar una empanada de "carne mechada", molt bona!
Des del bus ja vam començar a veure una pila d'ocells i a mirar la guia d'ocells com possessos, je je je. El pasisatge era extremadament verd i bonic. En acostar-nos a Caracas comencem a veure cases menudes i tirant a precaries però acolorides enfilades a les muntanyes. En arribar a la gran ciutat, allà les 8 del matí, anem a un hostal recomanat per la Lonely planet, ens dutxem, i tot i que estem bastants morts de son i cansament del viatge, anem a visitar la ciutat. Comencem visitant el Jardí botànic, on veiem moltes plantes i ocells, a destacar els primes colibrís, que són preciosos. Tota la gent que ens anem trobant és molt amable i ens ajuden amb tot, la veritat és que costa entendre com és que tothom diu que caracas és tan i tan perillós... Nosaltres, no hem ensumat el perill enlloc... De totes maneres, no hem deixat de vigilar amb les coses importants: diners i passaports amagats sota els pantalons, i al vespre només estar en zones populars i transitades, no tenim ganes de tenir cap ensurt!!
Abans de res, decidim, anar a l'oficina de turisme a buscar mapes i informació però resulta ser una missió impossible, preguntem i ens envien d'un lloc a un altre sense èxit... Cansats, dinem i com per art de màgia coneixem a un noi jove veneçolà que s'ofereix per a acomanyar-nos a fer un tour turístic i a buscar l'oficina d'informació de turisme. Passem tota la tarda amb ell i ens porta a visitar un centre d'art on veiem quadres de pintors veneçolans, i exposicions vàries. Després anem a el ministeri de turisme (tota una aventura perquè altre cop ens envien de pis a pis sense que poguemn aclarir res...) i a un parc gegant i preciós on hi ha molts animals i coses per veure. Després del viatge i d'aquest dia tan esgotador, a les 6 de la tarda tornema l'hostal i no triguem gens a dormir profundament, víctimes de l'esgotament i del jet lag... Bona nit!

Primera parada: venezuela!

La primera parada és Veneçuela, un país extremadament variat ja que té kilòmetres i kilòmetres de costa caribenya, illes paradisíaques, selva, muntanyes, i zones gairebé desèrtiques. Al ser el primer país que visitarem ja tenim una idea del que volem veure, que resumit, i sense tenir en compte les sorpreses que ens esperen, seria:

• Caracas
• Ciudad Bolívar
• Parc natural de Canaima, on hi ha el Salto del Àngel (una cascada de gairebé 1000 metres) i milers d'altres coses interessants.
• Delta de l'Orinoco
• Los Roques (illes caribenyes)
• Mèrida

• Los Llanos (planes centrals)

FALTA 1 DIAAAA!!!

Uau!!
Per sort ja marxem demà, no sé si aguantaria l'espera gaire més dies. Tot està a punt i les ganes són tan brutals... Que demà arribi aviat!
La propera entrada serà des de l'altre banda de l'oceà, iupi!!
Fins a la proxima