El Titicaca

Ja no ens queden gaires dies i ens falten molts quilometres per arribar a Santa Cruz, on tenim el vol de tornada el dia 30 de desembre. Decidim deixar el machu pichu i la vall sagrada per una altra ocasió ( jo ja hi havia estat fa 4 anys) i fem via cap al Titicaca. Després de més de 30 hores de bus, arribem a Puno, la ciutat peruana més gran a la vora del titicaca. Com que hem fet 3800 metres de desnivell de cop, jo tinc mal d’altura (poca gana, mal de cap, mareig...) i m’he d'agafar els primers dies amb calma.
Puno no és una ciutat gaire especial, i l’endemà ja marxem cap a les illes del titicaca. Aquí també hi havia estat fa 4 anys, i en tenia un record molt especial. Comencem amb les illes Uros, illes flotants fetes de totora, un jonc que creix a les parts poc profundes del llac. Una part important dels ingressos dels habitants de les uros, que son d’ètnia Aymara , venen del turisme, realment poca cosa poden fer vivint sobre uns quants metres quadrats de joncs! És un lloc molt especial, la gent és acollidora i jo diria que innocent.
Pel camí veiem bastants ocells, alguns endèmics del titicaca. Continuem navegant 3 hores fins a l’illa Amantaní, on passem la nit. Visitem les ruïnes de la Pacha Tata, des d’on hi ha una vista molt bonica de l’illa i de les muntanyes de Perú i Bolívia . Sopem i dormim amb una família Quechua de l’illa, que ens tracten molt bé. L’endemà a primera hora visitem Taquile, la segona illa peruana gran del Titicaca. S’assembla bastant a Amantaní ( poca vegetació, molta agricultura, gent amable i senzilla), i hi passem només unes hores. A la tarda tornem cap a Puno, per passar les últimes hores al Perú.

De nou creuem una fromtera: ja som a Bolívia! El primer lloc que visitem es Copacabana, també a la vora del titicaca, des d'on es poden visitar l'illa del sol i de la lluna. Nosaltres només anem a l'illa del sol, que te unes vistes extraordinàries. Estem a l'illa només 2 dies, però en tenim prou per fer-nos una idea de l'illa. Tenim la sort de veure una festa del final de curs de l'escola, on hi ha músics tocant i senyores (creiem que eren les senyores dels professors) decorades amb menjar de tota mena que la gent els hi oferia en senyal d'agraiment. també vam fer una bona caminada fins a l'altra punta de l'illa, on vam visitar ruïnes. Cal dir que per primera vegada vam ser protagonistes d'una estafa, ja que ens van vendre un bitllet per agafar el baixell per tornar que era fals!! Per sort, el cost del bitllet era de 1,5 eurus per persona.