Ko Phangan: palmeres, esculls de corall, tauro balena i dengue

Ko Phangan és una illa paradisíaca tipus. Te platges amb palmeres, sucs de fruita, aigua a 29 graus, esculls coral·lins i bungalous a primera línia de mar. És famosa per les festes de la lluna plena encara que nosaltres no vam anar-hi.

A part de platges també te un parc natural a l'interior i vam fer una excursió per la selva.

La idea era fer submarinisme fins a rebentar i així ho hem fet durant 3 dies. En Joan ha aprofitat per fer el curs avançat de submarinisme i l'Eli s'ha trobat cara a cara amb el peix més gros del mon que feia temps que buscava (en Joan també però no feia temps que el buscava). El tauró balena és freqüent a Sail rock, un mini illa plena de xatracs a una hora de Ko Phangan, però vam estar molt de sort perquè ens el varem creuar fins a 7 vegades.

El mateix dia al vespre l'Eli va començar a trobar-se malament i l'endemà varem anar a l'hospital. Ens van confirmar amb un 80% de probabilitats que tenia el dengue una malaltia transmesa per mosquits també molt típica de les zones tropicals. Ja ha passat la fase crítica i comença a recuperar forces així que no patiu!

Més fotos aquí.

Chiang Dao, el paradís de les muntanyes

El primer dia de viatge que va ploure durant 24 hores varem decidir llogar una moto. L'ordre però va ser a la inversa, primer vam llogar la moto i després va ploure tot el dia. Vam deixar Chiang Mai, la segona ciutat més gran de Tailàndia situada al nord del país, i vam fer camí cap a Chiang Dao. Recomanats per la Georgina i en Titus, ens vam allotjar a un lloc de turisme rural a la tailandesa que va ser tot un encert. Per 5 euros per persona teníem un bungalou amb tots els luxes, esmorzar i tota la fruita que ens vingues de gust, collida directament dels arbres.

A mes, hi havia cuina, i l'Eli va aprendre a cuinar a l'estil tailandès seguint les classes magistrals d'en Vej. En Joan va aprendre a fer de pinxe a l'estil tailandès seguint les ordres de l'Eli.

En Vej, el  propietari de les terres, era un home de 45 anys molt amable, que en tot moment ens va fer sentir com a casa. Podeu veure la seva pagina de facebook aquí.

 El lloc era realment precios,  amb vistes a la muntanya Chiang Dao, una de les mes altes del país.

La única pega es que ens va ploure molt i no vam poder fer tot el que hauríem volgut, però va ser la manera de descansar una mica... Tot i la pluja vam poder visitar unes coves, caminar per la zona, visitar pobles de tribus salvatges de canivals que no es rentaven les dents però que tenien mòbils i parabòliques... :-)

I ens deixem una cosa molt important... a tocar de casa teníem unes aigües termals naturals al costat del riu que hem gaudit durant els quatre meravellosos dies que hem passat a Chiang Dao.

Mes fotos aquí.

Pròxima estació: illes del sud!

Ayutthaya

Després del parc natural de Khao Yai i de Camí cap al nord muntanyós vam fer una parada a Ayutthaya, antiga capital de Siam, una ciutat amb una pila de temples i ruïnes. Nomes hi vam estar un dia i a part de veure temples (la majoria en ruïnes ja que van ser destruïts pels birmans) i passejar per la ciutat no vam fer gaire res, però com a curiositat vam donar menjar a peixos amb un biberó, brutaal!!

Mes fotos aquí.

Parc Nacional de Khao Yai

Després d'aterrar a Tailàndia i d'uns dies de ciutat vam anar cap al Parc Nacional de Khao Yai, la reserva més antiga de Tailàndia i un dels boscos monzonics intactes més grans del sud est asiàtic. El transport ha estat artesanal i barat: busos de línia, autoestop i caminar. Varem entrar al parc caminant per la carretera juntament amb dos catalans que vam conèixer a l'ultim bus, l'Eulalia i en Joan. Per la carretera freqüentaven les cagarades d'elefant que donaven emoció a la caminada i encara més pensar que al parc hi ha uns 80 tigres. Al final ens va recollir un cotxe i varem arribar al centre d'informacio que ja fosquejava i plovia.

Vam passar la primera nit a un bungalou i la segona en un càmping on es podia llogar tendes. L'espai 'es fantàstic pero costa trobar camins per la selva que es puguin fer sense guies. El primer dia varem estar fent camins de carro que passaven per zones obertes i zones boscoses. El segon, 2 dels corriols que van per la selva i no es necessita guia. Aquests corriols permeten fer una entrada a la selva sense presses per[o estan plens de sangoneres que ajuden a apretar el pas un cop te n'has desenganxat algunes perquè quan s'enganxen no es nota res. Mireu el peu d'en Joan amb un parell de sangoneres!

A part de sangoneres també vam veure un elefant, micos, gossos salvatges asiàtics, munjac, porcs espins i forca ocells com galls i càlaos entre d'altres. Seguint la tradició l'Eli va condeir tants animals com va poder.

Més fotos aquí.

Reiniciem el blog ... a Bangkok!

Ja fa 5 anys des de l'ultima entrada del blog que vam iniciar per explicar les nostres aventures per Amèrica llatina. Des d'aleshores hem fet altres viatges però no havíem tingut ganes de continuar-lo. No se si ho fa el caire exòtic d'aquest viatge, o les ganes que teníem de viatjar, però el cas es que tenim ganes de compartir amb vosaltres el nostre dia a dia durant les setmanes que estarem fora de casa. Esperem que com molts de vosaltres ens havíeu dit, aquestes cròniques us permetin viatjar una mica amb nosaltres. Comencem!!


L'INICI I BANGKOK

Tot i que el viatge de Can Maspons a Bangkok va durar mes de 30 hores, va ser prou lleuger. Segurament va ajudar el fet que a l'aeroport de Dusseldorf, on havíem d'estar unes 10 hores vam trobar unes camilles on ens vam poder estirar i dormir unes quantes hores seguides.

El segon vol fins a Abu Dhabi també va passar prou ràpid i sense adonar-nos-en ja érem a Bangkok. Bangkok va acollir-nos amb una pila de sensacions, destacant la calor humida, les olors penetrants, els sorolls i el ritme de la ciutat .  Vam decidir allotjar-nos al barri xines, en un hostal senzill però acollidor. Era tard i estàvem cansats però i això vam decidir endinsar-nos pel barri per fer el primer àpat, que ens va encantar.


L'endema al mati vam començar perdent-nos pels centenars de carrerons que formen el mercat de Talat Mai. Es increïble la quantitat de coses que es venen en aquest mercat. Sobretot ens va agradar amb les paradetes de menjar, hi ha una pila d'aliments que no es troben fàcilment a casa nostra!

Per airejar-nos i descansar una mica vam fer una parada en un petit parc, on vam poder veure les primeres especies d'ocells, i fins i tot esquirols! Recomanats per un jove estudiant tailandès vam  anar a fer una volta amb barca per els canals de la ciutat, on vam descobrir una zona de la ciutat ben diferent, amb cases i barraques apilades a les ribes. 
 

Un cop acabada la ruta vam visitar uns dels complexes de temples mes grans de Bangkok. La veritat es que ens va sorprendre molt la pila d'estatues i temples que hi havia, en especial l'estatua del buda ajagut, que mesura 46 metres. Afortunats  com som, fins i tot vam poder veure una colla de monjos budistes resant en un temple, tota una experiència! després d'un dia tant complert un bon plat d'arros al carrer del costat de casa... i a dormir!

Avui hem passat el dia en un mercat gegant, el mercat mes gran de Tailàndia i el mercat de cap de setmana mes gran del mon! Hi havia tota mena de coses però la veritat es que on ens hem entretingut mes ha sigut a la secció d'animals on hem vist tota mena de bestioletes (gossets, camaleons, serps, escorpins, peixos de tota mena, conills, eriçons...). Hem flipat amb els passadissos dedicats a moda canina!

Després hem anar a un jardí botànic i hem anat cap a la part mes moderna de la ciutat, on estem ara... a la propera expliquem com ha anat! Per cert... avui hem menjat una mena de cucs i grills, al principi ens feia molta angunia però amb una mica de salsa picant eren bonissims!

Fins aviat,

Joan i Eli


Podeu veure mes fotos aqui.

Això ja s'acaba...

Estem a Santa Cruz, d'aquí 4 hores hem d'estar a l'aeroport per tornar cap a casa!
Tenim una barreja de sentiments, ganes de tornar i estar de nou amb la nostra gent i alhora ganes de seguir viatjant. Aquests 4 mesos han passat ràpid, però hem viscut tantes coses que és com si hagués passat molt temps... Tornem iguals però diferents.
Deixem el blog latent, per quan hi hagin noves aventures!
Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit i heu participat d'aquesta aventura mitjançant els missatges que tanta il.lusió ens han fet.

FINS ARA

Joan i Eli

Nadal a Potosí

Arribem a Potosí a la matinada, acompanyats d'una Peruana, laYaqueline. Fem cap cap a l'hostal koala, ple de guiris pero amb bon ambient. Potosí està a més de 4000 metres d'alçada, i és una ciutat famosa per les mines. A Potosí visitem la casa de la moneda, un museu ubicat on s'acunyaven les monedes antigament. És molt interessant veure el procés de fabricació de monedes, primer amb la força de burros, després a vapor i finalment amb electricitat.


La visita a les mines, no és tan interessant com esperavem, ja que és nadal i la majoria de miners no treballen. Ens conformem amb una visita a una de les mines, però sense miners. Ens podem imaginar les condicions infrahumanes amb que treballen, estar allà sota gaires hores, respirant pols , ha de ser fatal per a qualsevol pulmó... Aguanten a base de coca i d'alcohol, i no pas whisky ni ron, sinò l'alcohol de 96 graus que nosaltres utilitzem per curar ferides...


El nadal el passem a l'hostal, tots els motxillaires estem lluny de casa, i fem un dinar tots junts amb verdures, pollastre i vi. Com que plou bastant, estem moltes hores a l'hostal, compartint experiències amb viatgers de tot el món. També aprofitem per descansar( l'hostal te tele, sofàs i una pila de pelis per mirar) i menjar bé , aprofitem la cuina per fer fideus a la cassola, escudella, amanides amb oli d'oliva i pollastre rostit.